dijous, 12 d’agost del 2010

Dijous 12 d'agost - Querétaro i camarones

Aquest matí en Ricardo m'ha passat a buscar, hem recollit l'Olga i hem anat a Querétaro.

Ens ha fet bon dia i, bàsicament, hem passejat pel centre de la ciutat, que manté molts dels edificis colonials de colors terosos i patis espectaculars.

En Ricardo venia ben preparat i, com sempre, ha estat un guia excel·lent. Ell, tan seriós aparentment (però no us deixeu enganyar!) m'ha explicat detalls tant de la independència com de la revolució, quins van ser els personatges més importants i, esquemàticament, com va anar tot. I tant ell com l'Olga han pres paciència quan jo entrava en les botigues de regals i artesanies (d'on n'he sortit de totes amb les mans buides).

Hem pogut veure una exposició de granotes ben curiosa. Recordeu aquella de les vaques que va voltar mig món? Vaques que eren totes iguals però decorades diferents... doncs aquí han fet el mateix però amb granotes.

Hem fet visita a un convent franciscà (té uns arbres que fan espines en forma de creu... ho hem vist!) i hem anat a veure part de l'aqueducte que encara es manté en peu i que portava l'aigua a la ciutat.

Querétaro és bonic... però em va agradar més Guanajuato!

Hem fet una mica de pluja d'idees i hem decidit anar a dinar camarones (en general, marisc i peix) a Salamanca, a un lloc que l'Olga coneix, ambientat com si fóssim a la platja, amb un menjar excel·lent. Ruth, ja he tastat el cóctel de camarón!

També se m'ha ocurregut menjar un tros de chile així, tal com raja... i redimontris si m'ha picat! I us puc ben dir que tots aquests dies m'he posat picant a tot arreu, però res com això, m'he ben enxilat!

La tornada se'ns ha fet llarga i hem fet plans per aquestes menys de 48 hores que em queden a Mèxic, ja us els aniré explicant a mesura que es compleixin.

Hem passat per casa de l'Olga i he pogut tenir el plaer (breu) de conèixer la seva filla Brenda. Definitivament, crec que s'entendrien amb l'Alba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada