Divendres 13 d'agost - últim dia sencer a León

El dia ha començat amb una trucada a Castell, on he pogut ultimar detalls amb l'Àngels, parlar amb l'Andreu (10 segons...) i amb els pares i acomiadar-me de la Leonor, que si no ara, aviat ja serà de tornada cap a casa seva.

Cap a quarts de deu m'ha passat a buscar l'Olga i hem anat a esmorzar quesadillas i gorditas amb diferents guisats, en un lloc que ens va explicar en Ricardo i que era molt i molt bo.

Després hem anat a firar-me un parell de pantalons més (és que estan mooooolt bé de preu!) i hem passat per les oficines de formació internacional, on m'he pogut acomiadar d'en Ricardo, la Tere (una alumna del seminari que resulta que és la seva mare), l'Arturo-vicerector i  Don Arturo-rector. A tots ells els he fet arribar ninusaures per a que em recordin.

Finalment, hem tornat a sortir (amb l'Olga i la Fanny) i hem anat a Zona piel, on han aconseguit convènce'm per a que em comprés unes botes i una bossa molt xula, també de pell.

He tornat cap a casa per preparar-me per a l'última classe. Han vingut uns alumnes de comunicació, que porten la revista i la ràdio de la UDL i m'han estat preguntant i fent fotos per fer una crònica pels mitjans de comunicació de la universitat.

Finalment, s'ha acabat el curs i hem fet el lliurament de reconeixements. Un dels alumnes (no recordo el nom), m'ha donat el meu reconeixement després d'unes paraules que quasi m'han fet posar vermella. Realment, crec que el curs els ha agradat. Quasi tots s'han volgut fer fotos amb mi. Si me les envien, les penjaré.

La Verónica i l'Angélica també es queden cada una amb un ninusaure meu...

Hem anat a dinar una amanida, per fer un àpat lleuger... però, és clar, aquí no hi ha cap àpat lleuger (ni dolent). I ens hem demanat una aigua de jamaica que jo crec que devia fer mig litre!

Demà, si el temps acompanya, sortirem a esmorzar a un turó amb bona vista prop de León. I d'allà a la festa del fill de la Fanny. I d'allà a l'aeroport... o sigui que, si és que escric crònica de demà, serà quan ja s'hagi acabat.

L'enyorament m'atrapa, com sempre, abans d'acabar una aventura. Aviat, per terres catalanes, tot quedarà enrera, però els records, les fotos (i el blog) sempre quedaran amb mi.

Ara toca tancar maletes i preparar-me pel dia de demà...