M'acabo de dutxar a l'hotel que ens ha acollit aquesta última nit a Tixtla, estat de Guerrero, després de veure com es despertava aquesta petita ciutat, en especial el mercat.
El viatge de León a DF se'm va fer curt. Tot i que no vaig viatjar en una línia tan còmoda com quan vaig anar a Cuernavaca, vaig dormir si fa no fa igual.
Com que no havíem previst com ens trobaríem a la central d'autobusos de Mèxic nord, jo em vaig esperar i en Fernando també. Finalment em va trucar al "celular" i ens vam fer una forta abraçada.
Em va portar amb cotxe fina a la seva acollidora casa on ja ens esperaven la Nayeli (la dona d'enn Fernando), l'Eratzin, la Yuyani i la Imagosba (els seus tres fills). Vam prendre un cafè,, vam menjar tomàquet (del seu hort salvatge enmig de la ciutat) amb formatge fresc i albergínies fregides mentre els ulls dels nens (i els meus també) s'anaven despertant.
Vam carregar-nos tots al cotxe i vam posar rumb a l'estat de Guerrero. Ja m'ho havien dit que hi hauria aquesta possibilitat, però el cert és que ni m'havia quedat clar ni sabia que estava a uns 300 km del DF. Però ara, diumenge a 3/4 de 9 del matí, us puc ben dir que ha valgut la pena. I encara no s'ha acabat!
Tiixla és, a més de la ciutat natal de Vicente Guerrero, un dels ideòlegs de la independència (que no de la revolució) mexicana, allà on va néixer la mare de la Nayeli, pel que coneix molt bé la ciutat i la gent.
Ens vam instal·lar a l'hotel (des d'on escric, habitació 8, llit doble, massa gran per a mi sola) i vam sortir a passejar.
Com que el 9 d'agost és l'aniversari del naixement d'en Guerrero, aquests dies són les festes cíviques de la ciutat i hi ha diferents actes per celebrar-ho.
De primer amb la Nayeli ens vam arribar a un lloc on feien "toros", però no dels de banderola, capa i espasa, sinó més tipus rodeo, de muntar-hos i enllaçar-los.
Després vam recuperar la resta de la família i vam arribar-nos al centre. Passegem pel mercat d'artesanies (em firo unes arrecades que, finalment, em regala la Nayeli), trobem una exposició de fotografies antigues de Tixtla que desperten vivament l'interès de la Nayeli, prenen unes aigües de gustos (la meva de pinya colada) dins d'unes bosses de plàstic amb una canya, així ho fan a Mèxic!) i anem a la inauguració d'una exposició d'artistes locals que donen les seves obres per aconseguir fons per a mantenir el medi ambient.Allà ens trobem amb el pare de la Nayeli, la seva nòvia i els fills d'aquesta. Després de la inauguració ens ofereixen unes chalupas boníssimes, una mica de mezcal i també rompope. A mitja celebració, encara amb una mica de sol, plovisqueja i surt l'arc de sant Martí.
Amb els Nava em sento en família, els nens em recorden molt als meus nebots de santa Anna i m'hi trobo molt i molt bé. Fins i tot ho parlo amb la Nayeli i en Fernando, que l'Eratzin s'assembla a en Joan i la Yuyani a l'Alba (tant físicament com de caràcter). Acaben fent la broma que la Imagosba podria passar per en Genís. Com que ens falta l'Eloi, dic que jo puc fer aquest paper. Si a això hi afegim que en Fernando podria fer de Francesc i la Nayeli de Montserrat, ja tenim els Panxitos a Mèxic una altra vegada!
M'agrada estar amb ells, disfruto dels detall gentils del guapo Eratzin, de la interessant i enginyosa conversa de l'encantadora i tendra Yuyani, de l'espontaneïtat de la vital Imagosba.
Sortint de l'exposició ens arribem a la plaça on fan un fandango. Com que és d'una escola (o una cosa així), els músics i els balladors són molt joves. L'Eratzin s'atreveix amb una parell de balls i d'allà una de les noies marxa amb el seu telèfon i el seu e-mail. Heus aquí una mostra de l'iguano Eratzin (ell surt a la segona part del vídeo):
Tornem al mercat d'artesanies i la Yuyani aconseguei una pera-caixa lacada magnífica i jo em compro, finalment, un barret.
I, per acabar el dia, anem a La Libélula, un cafè que tenen l'Edgar (germà de la Nayeli) i la seva dona als baixos i jardí de casa seva, en la que ofereixen cafès, batuts i coses d'aquestes, a més d'un munt de pastissos diferents que fan ells mateixos.Riem, bevem, mengem i ens fem fotos... i veiem l'ecografia del tercer fill que esperen els mestressos.
Ara, diumenge al matí, m'he llevat abans per anar a cremar una mica tot el que vam menjar ahir, perquè d'aquí a una estona toca esmorzar. He passejat, doncs, he fet fotos als vochos que he trobat i he vist com es vestia el mercat. Tenen unes parades de flors ben boniques i fruites i verdures... Hi ha una part oberta al carrer, amb els productes arran de terra, i una altra de coberta, enmig d'un laberint que ha cerscut sobre una part de la plaça.
Ara sóc, ja ho he dit abans, a l'hotel, esperant que aquesta família es llevi... Nava, on sou, que ja tinc gana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada