La primera agradable sorpresa és que ens ha acompanyat la Fanny. La segona és que Guanajuato, tot i que jo m'havien avisat, és xulíssim. Està en una vall i les cases, de colors terrosos, s'enfilen per la muntanya. Al centre, edificis històrics que destaquen i gent que passeja amunt i avall sense parar. És un lloc ben turístic, però no sé què té que m'ha fet sentir com a casa, en un poblet de la mediterrània, amb molta gent visitant però també una vida pròpia intensa.
Hem començat la visita pel mirador Pipila i hem tingut una imatge fantàstica de la ciutat. Allà l'Olga ens ha explicat el pla que tenia previst, les visites que faríem, el recorregut, on dinaríem... i m'ha pres la càmera de les mans "posa't allà, que et faig una foto", "ara així, ara amb la Fanny". Aquesta agosarada acció per part d'ella s'ha repetit en diferents racons de la ciutat, no m'ha deixat en pau! Ja veureu l'àlbum que acabo de penjar al blog, sort que sóc força fotogènica, no?, perquè avui hi ha un munt de fotos meves... i, estimat Ramon, no són totes... que n'he llençades unes quantes!Al costat del mirador hi ha unes botigues d'artesanies, on ja he començat a recolectar aquelles coses que us penso portar de record de la meva estada a Mèxic d'enguany.
Del mirador hem baixat a la ciutat. Les principals comunicacións van sota la ciutat, en túnels subterrànis que la travessen i on passa una bona part de la vida de Guanajuato.
Ja es feia tard i hem anat a dinar a un lloc "típicament mexicà"... i extraordinàriament bo i abundant! Hem quedat ben tipes i tot i així, encara ens hem permès el caprici d'unes postres.Ben enyonyades hem fet una última visita a una de les mines (se n'havia tret or i plata, d'elles, i encara estan en ús) pel que és la carretera que rodeja la vall: una vista magnífica! I encara he hagut de suportar una última sessió de fotos (no sabia que el tronc del nopal també tenia punxes!).
De tornada cap a León una aigua amb gas ha fet baixar el dinar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada