...perquè són tres quarts d'una.
(transcric -i alhora refaig, com sempre- del que vaig escriure en la llibreta de mà)
El viatge al DF comença amb un taxista que em volia cobrar 80 pesos pel mateix trajecte pel qual la setmana passada vaig pagar 40. Al final ho hem deixat en 60. A l'andana que havia d'anar de la central camionera encara hi havia l'anterior autocar del meu, que anava carregant gent. M'hi he acostat i m'han dit que el meu era el següent. He sortit i he tornat a entrar a la sala d'espera. Per aquells que tenen un autobús més d'èlit hi ha una sala especial, més còmoda, amb TV i serveis que no cal pagar (en teoria, perquè a Cuernavaca estaven tancats). Aquí no ho he provat, de fet vinc directa de casa. Abans de marxar m'he estirat una estona perquè, fet i fet, el viatge tampoc és tan llarg. A veure què m'hauran preparat els Nava...
Total, que ara estic mig adormida i un xic nerviosa perquè no sé com anirà tot plegat. Estreno els livais (levis, vaja) que m'he comprat aquest matí, però finalment no m'he decidit a agafar la jaqueta de pell nova. Tot i que l'Olga m'ha insistit que és de tot portar, me la sento tan diferent... mira, m'ha fet cosa. Els pantalons, que em van llargs (estrany?) me'ls he arromangat, però les quatre gires no queden gens bé.
Ara sembla que el meu bus ja està apunt. Tot i que encara falta mitja hora per marxar, si m'hi volen ja podré començar a descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada