Sé que dec al blog i a toooots els seus seguidors la crònica del final del viatge a Mèxic d'enguany.
Però els compromisos familiars, socials i, vaja, en general personals, no m'han permès encara posar-m'hi.
Sapigueu que ja sóc a la meva terra i que estic molt i molt bé, contenta de ser aquí i ja superada la nostàlgia de la marxa de Mèxic, de les coses i la gent, que es queden enrera, sinó amb mi...
Aviat us arribaran, si és que realment les espereu, les notícies de com ha acabat tot. Tot i que, com deia Asimov a Fins i tot els Déus... "no hi ha finals feliços en les històries, només moments d'impàs..." (no recordo exactament la cita, l'hauré de buscar!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada