Aquest matí he anat a comprar el bitllet per anar al DF aquest matí. Després d'una passejada per un León que, mica en mica, m'és més familiar, he tornat amb més material pels ninusaures.
Comprar, dinar, més passejades...
L'Àngels m'ha enviat unes fotos espectaculars de l'hort de Cal Ros... aix! Quins tomàquets (diuen que bons), quines cebes, carbassons, pebrots, mongeta tendra!
Què hi farem! Quan torni espero encara trobar alguna cosa...
I per acabar el dia, aquí teniu la primera fornada de ninusaures fets a León.
Algú m'ha reclamat la crònica de diumenge i dilluns, que no l'he feta.
Poca cosa a explicar... diumenge vaig descansar de la meva estada a Cuernavaca, vaig sortir a passejar, vaig fer ninusaures, vaig escriure missatges, algunes trucades amb l'skype...
Avui més o menys el mateix, només que en la meva passejada he aconseguit pintura acrílica i vernís. Val a dir que aquí els materials són diferents. A veure com serà el resultat... aviat es podrà jutjar! Bé, i també he xatejat amb qui he engaxat al gmail.
I avui he fet classe, és clar, que és dilluns. Ha anat bé, perquè la sessió de planificació, amb l'exercici de descriure els passos per fer un ou ferrat, crec que és una experiència inesperada per part dels alumnes i força clarificadora en molts aspectes.
Ara toca sopar, una mica de TV, ninusaures (potser, quasi segur) i cap al llit!
Transcric (i retoco una mica, ara que estic més descansada) el que vaig escriure ahir dissabte 31 de juliol a la terminal d'autobusos de Cuernavaca, cap a les 10 de vespre:
Estic esperant l'autobús de tornada cap a León. Dia intens, que ha començat amb la nit de son intermitent en aquests autocars tan fabulosos, de luxe, molt més còmodes que els avions, sens dubte. Una aigua i un sandvitx per esmorzar de matinada.
Arribo a Cuernavaca poc abans de les set del matí i abans de deu minuts la Leticia ja arribat a buscar-me. Em porta a esmorzar però de camí una roda abonyegada per culpa d'un forat a la carretera ens entreté. No puc deixar de recordar la nostra aventura a El Tuíto en el meu primer viatge a Mèxic.
Arribem al nostre primer destí per menjar un bufet en un espai al costat de la carretera que es presenta com un estrany oasi: ningú diria que darrera d'aquella porta trobaríem un porxo ben gran, un jardinet, una piscina (en Panxito, que ja ha estat aquí, ja deu saber de què parlo). Durant l'àpat parlem de nosaltres, de la família, de la vida...
Havent menjat anem cap a les runes de Xochicalco. Impressionants. La Leticia em fa una demostració de l'estrany eco que se sent a la plaça, com si un ànec anés seguint les picades de mans.
Veig que el vídeo no fa justícia a l'efecte acústic... què hi farem!
Passegem, fem fotos, visitem el museu (construït ecològiment, és a dir, entenc jo, sostenible) i tornem. A mig camí ens aturem a beure un coco i després portem a arreglar la roda.
Passem a buscar a en Tonali (és aaaaalt i gran, i està adormit...) i amb ell la seva bicicleta de muntanya, que la té al taller i demà té competència (competició, vaja).
Anem a dinar a Los colorines, un lloc molt bonic (m'impressiona la cuina, amb uns recipients grans de ceràmica on fan el menjar) i la Leticia em recomana Cecina, però després se'n desdiu i finalment m'escull un Chile en nogada. Recodo haver-ne menjat fa molts anys, però puc ben dir que aquest està boníssim!
Amb tot això no hem pogut localitzar encara en Chucho i la Rosa no se'ns ha pogut afegir perquè té un paleta a casa i encara "no se desocupa", per tant, quedem que la Leticia m'acompanyarà allà. Passem un moment a visitar l'església més antiga de Cuernavaca, que l'acaben de pintar amb colors ben llampants.
De camí fem un altre intent per parlar amb en Chucho i aquesta vegada ho aconseguim! Passem primer, doncs, per casa seva i puc veure en la persona d'en Nicolás (altra vegada) com passa el temps...
M'adono que tots aquests amics que estic retrobant aquí tenen molt bon record de la seva estada a Barcelona i de la família Massana-Molera: tots pregunten per vosaltres "qué familia más linda", com esteu, què feu, quan hi anireu...
Finalment ens arribem a Texmico, on viu la Rosa a la casa que s'ha comprat fa uns quatre anys. S'hi està fent una alberca!
Xerrem una estona, la Leti i en Tonali marxen (moltes gràcies per aquest dia tan xuli!)... se'ns escolen els minuts.
La Rosa i un amic seu se'n van a un concert aquest vespre. Intenten, del dret i del revés, convence'm per a que em quedi, que torni amb l'autobús de demà. Però jo prefereixo marxar i arribar diumenge de matinada a León.
Montserrat i Àngels, especialment: la Leticia i la Rosa estan i/o estaran connectades a l'Skype i tenen moltes ganes de parlar amb vosaltes. Ara que ja heu vist que és ben fàcil... no us ho perdeu!
Avui, a tres llars de Cuernavaca, hi ha embotits d'Argelaguer. A la meva càmera (i al blog, aviat), fotos testimoni d'aquest dia. Al meu cor, raons que la raó no entén.
Ahir dimecres, al matí, com quasi cada dia, vaig sortir a passejar. Em vaig deixar anar bulevard campestre enllà fins que es va acabar... i vaig agafar una oruga cap al Poliforum, perquè volia tornar a veure el parc Explora. Pensava quedar-m'hi a llegir una mica, però em vaig sentir cansada i vaig tornar aviat.
Per la tarda, classe... i la resta, rutina!
Aquest matí he sortit per trucar als pares, tres intents i res... he passejat una estona, m'he trobat un camp de blat de moro enmig de la ciutat i ara em preparo per anar a Guanajuato (la ciutat) a fer turisme amb l'Olga.
El dia ha començat amb una trucada a Castell per parlar amb la mare i dir-li que tooooot va mooooolt bé i acomiadar-me de l'Andreu, que demà marxa de campaments. També he pogut parlar amb l'Àngels i en Jordi, que eren per allà.
Més tard he enganxat als d'Argelaguer (els de santa Anna, vull dir) a l'skype i ens hem pogut veure les cares.
Avui qui m'ha portat a passejar ha estat en Ricado, el quart que em faltava per conèixer de l'oficina de formació internacional de la UDL. Ha estat un guia ecel·lent!
Per començar ens hem arribat a la Plaza Campestre (de la que no he fet cap foto perquè els meus ulls només perseguien escarbats! i l'àlbum va augmentant...). És un centre comercial, en plan plaça (com recordo les d'Atlanta) on hi ha un súper-súper i al voltant tot d'establiments, ara molt tranquils, però amb molt ambient de nit. Les dones "fresa", que no treballen, vénen sovint a passar el dia en llocs com aquest, ara una mica de gimnàs, ara un cafetonet...
D'allà hem anat cap al centre i hem fet una parada al Plantel Centro, on avui i demà fan les jornades culturals. Aprofiten els 10 minuts de pausa entre classe i classe per fer actuacions d'alguna mena. A la que hem vist nosaltres hi havia unes noies que estan al seminari que faig i la resta de la plantilla de l'oficina d'internacional. El grup sonava bé!
Hem donat una volta pel centre, tot explicant les particularitats d'algunes edificis, una mica d'història de León, llocs importants, com el teatre Manuel Doblado on fan els actes de graduació de la UDL, la plaza de la tecnología... i ens hem pres una Cebadina, una beguda típica d'aquí, amb fors de jamaica i no sé què més, ben fresqueta, a la que just abans de prendrete-la hi posen bicarbonat: cal beure-se-la sense que vessi!
D'allà hem tornat a agafar el cotxe i en Ricardo m'ha portat al Foro Cultural (Poliforo), un conjunt format per una gran biblioteca, la Universidad de Guanajuato i el Museo de Arte e Historia de Guanajuato. Abans aquí hi havia la seva escola.
Després, entre converses interessants sobre la vida i la universitat, ens hem arribat al Parque Explora, una gran zona enmig de la ciutat, amb un museu i molts artefactes exposats en els jardins. Hi ha també un auditori davant d'un llac (ple de peixos, ànecs, oques i coloms) en el que de nit hi fan concerts.
La nostra ruta quasi ha acabat: hem anat al Centro Max, un centre comercial (però encara no tinc sabates per caminar!) i hem menjat uns tacos. Els meus eren al pastor, a la salut de la Ruth!
Última parada, una altra sabateria (sense èxit) i cap a casa... uf! Ens ha fet força bon dia, però ara trona...
Heus aquí que la vida, de vegades, et dóna sorpreses... surts amb la idea d'una compra de casa i tornes amb una altra ben diferent.
He sortit aquesta tarda cap a la Zona piel, per comprar unes sabates. I us ben asseguro que n'he vistes moltes. Moooooltes. I me n'he emprovades. Però no n'he comprat cap.
Per contra, he entrat a l'estació d'autobusos i he comprat el bitllet per anar a Cuernavaca aquest cap de setmana. Surto divendres a la nit, hi arribo de matinada i agafo l'autobús de tornada dissabte al vespre.
L'Olga m'ha passat a buscar prop de les 10 h i hem anat a l'almuerzo amb el senyor rector i el seu fill, vicerector acadèmic. Ha estat un àpat informal on Don Arturo m'ha passat un qüestionari sobre Espanya, Catalunya, la vida i tot allò que si li ha ocorregut preguntar-me. Creieu-me si us dic que aquí, a l'altra banda de l'atlàntic, la manifestació del dia 10 ha tingut ressò! "¿Qué es eso que los catalanes quieren independizarse?". I jo, com he pogut, he fet d'ambaixadora de la nostra terra entre aquesta gent tan encantadora...
El menjar, bufet lliure, boníssim!
Ara a corregir alguns treballs dels alumnes d'aquí i, qui sap, potser aquesta tarda tornaré a sortir a buscar unes sabates!
Obro un àlbum que penjo al blog amb el progés dels Ninusaures a León.
Ahir diumenge va ser un dia una mica gos. Vaig anar a dormir d'hora i, per no perdre el costum, també m'he llevat d'hora.
Ha vingut en Ricardo, de la Universidad de León (UDL), a revisar el tema del telèfon... no ha aconseguit posar-lo en marxa, què hi farem!
Després he sortit amb la idea de comprar-me unes sabates per caminar. Però he volgut baixar unes parades abans d'on hi ha la Plaza del calzado per estirar les cames. Les punxes del temple expiatori m'han picat l'ullet des de lluny i m'he desviat del camí per poder-lo veure de prop.
He passat pel costat d'un arc de triomf que tenen per aquí (una porta d'entrada a la ciutat), però no he pogut recuperar el camí de nou, així que he anat caminant, caminant, caminant... m'havia deixat el plànol de la ciutat a casa i, per tant, no m'he pogut situar. Quan ja no sabia on era, he vist un edifici verd, característic de la UDL i bingo! era l'edifici d'oficines on treballen els formació internacional. Ja situada (no on pensava que m'havien de portar les meves passes), era una mica tard i... tatxan, tatxaaaan! trobo una botiga de material escolar i de manualitats.
He comprat, he tornat cap el barri, he passat per una ferreteria... i ara ja ho tinc quasi tot per fer Ninusaures!
Ah! és que no us ho havia dit, oi? Als vespres, aprofitaré per fer-ne i deixar-los de record a la pàtria dels alebrijes (com a Atlanta, recordes Mireia?).
La classe d'avui ha sortit força rodona, us deixo aquí unes fotos.
Avui és diumenge 25 de juliol, però escriuré sobre el llaaaaarg dissabte d'ahir.
L'Olga em va passar a buscar i vam enfilar la carretera que ens havia de portar a Sant Miguel de Allende. La pluja ens va acompanyar una part de camí, que no va ser precisament curt, tot i que aquí les distàncies es veuen diferents. Poc després de sortir la Martha va enviar un missatge que arribaria cap a les 15 h, i no cap a les 13 h, com tenia previst (cosa dels horaris dels autocars).
En arribar vam anar a esmorzar (per mi per segona vegada), enmig d'alguna trucada de feina (aix!, si no fós per...) i vam fer la primera passejada per San Miguel. És moooolt bonic, un seguit de cases de colors terrosos i té molt i molt de turisme.
Vam visitar algunes botigues d'artesania i ens vam disposar a esperar a la Martha... que no va arribar fins al cap de més d'una hora i mitja. Mentre, refugiades als porxos de la plaça central, va ploure a bots i a barrals!
Quan la Martha va arribar, us ho podeu creure que em va trucar i estàvem a dos pams, d'esquenes? Tòpic de pel·lícula! Alegries, abraçades... i a partir d'allí vam xerrar, ens vam explicar la vida (part) vam menjar... i vam tornar a visitar botigues d'artesanies (em compro un barret?, quins alebrijes més xulos! primeres compres...).
Al vespre hi va haver un espectacle de llums projectades sobre la catedral sobre el bicentenari: impressionant! Si trobo el vídeo per internet, en algun moment us el penjaré. De moment, aquí podeu trobar la notícia. És un muntatge de Xavier de Richemont força impressionat.
Vam anar a sopar i després més i més xerrera... al final, quan ens van tancar el restaurant vam anar al garitu que tenien, vam fer l'última copa i a ballar una mica... bé, no tothom.
A les cinc de la matinada hem agafat de nou el cotxe i hem sortit de San Miguel cap a Querétaro, on havíem quedat que deixaríem a la Martha per a que agafés un autocar cap al DF. Però el camí era una mica difícil de fer: feien obres a la carretera, plovia, encara no havia sortit el sol (era força fosc). O sigui que ens hem aturat a la porta d'una funerària (tancada) i hem descansat una mica.
Finalment, després d'intentar entrar a l'estació d'autobusos per dues vegades i fins a la tercera no aconseguir-ho, ens hem acomiadat de la Martha i hem tornat cap a casa.
Arribo amb son, sense ganes de dormir, molts bons nous records i una reflexió per anar fent...
Estic contenta de la classe d'avui. Amb els blogs, ja se sap, és més fàcil, perquè es tracta d'ensenyar una qüestió molt pràctica i de resoldre problemes/dubtes concrets. Ha marxat el llum un parell de vegades... però hem pogut acabar la classe!
Tota la tarda ha continuat plovent... una pluja molt fina...
Acabo de preparar una petita motxilla per demà. A les 9 h marxem amb l'Olga cap a San Miguel de Allende... i ja veurem quan tornarem. Ens trobarem amb la Martha i, depèn de com es presentin les coses, ens hi quedarem a dormir.
Àpali, doncs, que tingueu tots un bon cap de setmana!
Està plovent i no tinc cap pressa,
està plovent i no tinc cap son;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent però em vull mullar.
La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
No em doneu solucions, no vull raons,
no més problemes d'emocions.
Sento l'olor de terra mullada,
és el millor per refrescar el cap;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
Ah! Els Pets! Gran cançó! tot i que sí que tinc una mica de son i que l'olor de terra mullada, aquí, enmig de la ciutat... més aviat cal imaginar-se-la!
Després d'esmorzar m'he tornat a calçar i he reemprès el camí cap al centre, del que ahir ja en vaig fer un tros sense arribar on volia (em va trucar la noia que venia a netejar el pis i vaig haver de girar cua). Sortint de casa espunejava, però no he dubtat gaire... més aviat em venia de gust caminar sota la pluja. Sembla que els núvols que ahir cobrien el meu ànim avui cobreixen el nostre cel...
Així que he baixat pel meu carrer (av. León), he fet un tros d'Insurgentes, m'he plantat a López Mateos i he tirat de dret cap al centre.
En el meu recorregut he passat pel parc en honor a Hidalgo (més gent fent exercicis gimnàstics) i per la plaça del mariachi (avui sense mariachis, suposo que era una mica d'hora).
Quan he arribat a la parada del Centro Histórico, he volgut fer una foto al paradero de l'oruga que em portarà de tornada a casa i, sorpresa!, just en aquell moment ha passat un escarbat que, evidentment, he afegit a la col·lecció.
M'he desviat i m'he deixat perdre per aquells carrerons. He aconseguit arribar a les oficines de formació internacional (la meva orientació no està tan malament com jo pensava), on treballen l'Olga, l'Erika i la Fanny, però encara no havien arribat.
He agafat una ogura de la línia 1 de tornada i ja sóc a casa, dues hores més tard, amb la ment desperta per posar-m'he a treballar.
Si segueixo així, m'hauré de comprar unes altres sabates de caminar...
Després de la caminada de la tarda (en la direcció que volia al matí...) i d'una mica més de feina, toca dir bona nit a León! Des de la terrasseta de casa, mentre es fa fosc i bufa una mica de ventet...
Aquest matí m'he llevat d'hora i, abans d'esmorzar, he sortit a caminar. He anat per l'avenida López Mateos, que és una de les grans de per aquí, i que fa giragonses... de vegades, tan acostumada a una Barcelona quadriculada, que hi hagi un carrer que no sigui recte fa difícil l'orientació! Ara, a casa, miro el mapa i veig que he anat en la direcció contrària a la que volia (coses que ja passen, a la vida... i això que el mapa el duia a sobre!). Les meves passes (equivocades o no) m'han portat fins a un parc (em sembla que és el de los Cárcamos) on hi havia gent fent exercicis sobre la gespa, corrents, passejant amb pesos a les mans... m'hi he donat una volta i he trobat un llac. I també un hivernacle amb plantes que aquí consideraríem gegants!
Potser aquesta tarda agafaré l'altra direcció, la que pensava havia fet aquest matí... que no té per què ser millor!
Avui ja sento que he agafat una mica el ritme que voldria portar aquí a León. M'he despertat d'hora, com sempre, però he fet una mica de feina (de fet, la meva primera feina és sempre veure quins missatges tinc, contestar i tot plegat) i després d'esmorzar una mica més de feina i he anat a comprar quatre cosetes al súper i així m'he passejat i estirat les cames.
He posat a prova la webcam nova quan m'ha trucat l'Àngels, colgada de nens i nenes, i ha estat un èxit!
Abans de dinar, una mica més de feina.
Després de dinar he anat a fer classe (cada vegada més rodades...) i ara em teniu aquí... poca cosa més faré avui, em sembla.
Sembla que es confirma l'anada a Cuernavaca el 30 de juliol. Amb la Martha no he pogut confirmar, encara, l'anada a San Miguel per aquest cap de setmana.
I el telèfon de casa encara no funciona.
Ja ho veieu, dia rutinari... i sense fotos!
Ha començat d'hora, com sempre, i he pogut fer una mica de lectura sobre teories de la comunicació abans de que la Fanny, l'assistent de l'Olga, em passés a buscar per fer una volta llaaaarga per León.
De primer m'ha proveït d'una petita bomba per poder treure l'aigua de la immensa garrafa que ja vaig trobar a l'apartament el primer dia. Després m'ha donat un mapa de León... és realment gran, per mi!
El nostre tour ha començat agafant un camión que ens ha portat cap al centre. Allà hem anat a visitar les oficines de l'Olga, l'Erika, la Fanny mateixa i l'Alfredo, que encara no conec. Ara ja tinc una targeta que em permet fer viatges a cinc pesos per la ciutat. A veure on em portarà l'aventura!
Hem visitat la zona del centre: la casa de cultura, la plaça dels lleons, l'antiga presó (ara escola de música) i el mercat. La part de dalt del mercat hi ha parades d'artesanies (quants huaraches!) i parades de menjar...Les olors... això sí que no ho puc descriure! De cop una olor penetrant de silantro m'ha fet girar el cap...
Hem tornat a agafar transport públic (una oruga, que en diuen) que ens ha portat a l'altra banda de la ciutat. Mente, la Fanny m'anava explicant: per anar al centre has de baixar aquí, per anar a l'estació d'autobusos, això és l'estadi de futbol, la fira... Hem fet un transbord, i ens hem tornat a mobilitzar.
Hem comprat una targeta de telèfon i una webcam (ara ja puc fer vídeo conferències!). Hem tornat cap a l'apartament i hem deixat carregant dos telèfons inalàmbrics... així em podreu trucar (encara no sé el telèfon) i jo podré trucar amb la targeta que hem comprat. Ho he intentat a Castellterçol, devient ser les 9 del vespre, però no ha contestat ningú.
Hem fet una mica de temps i hem anat a dinar, ens ha atrapat allà l'Olga i, quan ja pensava que tornàvem cap a casa... sorpresa! L'Olga ens convida a una reunió que tenia amb una gent que estan muntant un projecte molt i molt interessant: és un espai de creació on diferents artistes tindran muntant un taller, faran producció, vendran, faran formació... és una antiga casa que encara estan reformant. Han vingut dos dels germans de la Fanny per pendre mides i fer uns apanyicus (evidentment, he fet una foto del seu escarbat!... la cosa ja comença a tenir conya!).
Hem estat per allà fins a un quart de vuit i ara, per fi, ja sec davant l'ordinador, descarrego fotos, escric al blog... I tot plegat, que ha estat tan ric en experiències, acaba sent quatre paràgrafs que mal sintetizen un dia ben complert.
Aquesta tarda he començat a fer l'altre curs que he vingut a fer aquí a León. I ha anat prou bé. La veritat és que són gent molt maca (no ho dubtava, però descobrir-ho està bé).
La resta del dia ha estat poc aprofitat, però ja he contactat amb tots els que volia contactar els plans són:
El proper cap de setmana, a San Miguel de Allende, on em trobaré amb la Martha Vázquez. Els Nava també em convidaven a un esdeveniment... no sé si ho podré fer tot. L'Olga, que és un encant, se m'ha ofert per portar-me fins a San Miguel.
L'altre cap de setmana el destino, si m'ho confirmen, a Cuernavaca... Leticia, Rosa i Chucho, allà vaig!
I el següent, que ja serà l'últim, al DF, amb els Nava.
No està gens malament, oi?
Vaig a fer-me una mica de sopar, una mica de TV i a dormir.
Ahir em va passar a buscar l'Olga i em va portar a una zona de León on hi ha tot d'oulets de sabates. I quan dic tot vull dir toooooooot. Impressionant! En aquesta foto es pot veure la quantitat de marques que es venen.
I les sabates aquí estan molt i molt bé de preu, o sigui que és una temptació... per la majoria de la gent.
Després vam anar a una altra zona on hi ha moltíssimes botigues de coses de pell, de toets menes. Com que les fàbriques estan aquí mateix, els preus són increïbles per a nosaltres... una jaqueta de pell, menys de 70 euros! Algun encàrrec?
No vam passejar gaire estona perquè ja hi tornaré un altre dia a perdre'm una estona per allà.
Vam anar a dinar a Borregos: bo i bo. Un volcanete (carn de vedella) i un no recordo què però tendre i deliciós. Per la sobretaula, una bona conversa amanida amb mariachis i tequila.
Es nota que avui he estat molta estona davant l'ordinador?
Doncs ha valgut la pena: ja tinc tot el material a punt. Ara ho deixo, però quan m'hi torni a posar ja serà per preparar les noves assignatures del proper curs de la UVic!
I és que, ja ho dic jo... sóc un crac!
Per mi són dos quarts de set de la tarda. Fa una estona m'han trucat l'Àngels, en Ramon i la Pilar (que es rentava les dents...) des de Cal Ros, amb l'skipe. Em fa il·lu que em truqueu! I em fa una mica d'enveja que aneu a banyar-vos al riu sense mi!
Espero que tingueu una bona nit als meus dominis, que no passeu calor i que el campanar no us desperti massa sovint.
Ja he tancat la documentació del Taller de weblogs. M'ha portat una mica més de feina del que volia, però n'estic satisfeta. Ara ataco el seminari de gestió de la producció, però em sembla molt que no ho podré acabar avui.
Em pregunto... com deuen estar els girasols a casa? Aquesta foto la va fer la Núria dos dies abans de marxar jo cap a Mèxic.
M'he tornat a llevar massa d'hora, encara el jetlag fa els seus efectes... quarts de set em sembla que eren. Però he tingut l'oportunitat de xatejar amb l'Inda i amb en Roger. Encara que estem lluny, us sento ben a prop!
La meva intenció d'aquest dissabte era avançar feina, però n'he fet poca perquè m'ha agafat el neguit de sortir a estirar les cames. Així que esmorzada i ben calçada, he sortit al carrer. M'he arribat al Plantel Paraísos per veure si hi sabia anar a peu i li he fet una foto. Volia canviar euros a pesos en una casa de canvi que hi ha allà mateix, però a aquella hora era tancada. Així que enfilat ves a saber quin carrer, a bon pas, i m'he deixat portar...
La part de León que he vist és com moltes de les ciutats que he conegut de Mèxic: carrers grans, llocs de tacos arreu, edificis no gaire alts, molts de cables per tot arreu... aquí els conductors són més tranquils que al DF, però per creuar un carrer més val que no busquis gaire ni semàfors ni pasos de vianants... mira quan el trànsit s'esclarrissa i passa corrents, si cal.
Quan feia mitja horeta que caminava l'avinguda (del Moral, em sembla que es diu) s'ha acabat. he pensat que era moment de girar cua i... què he vist!? Doncs un súper de productes d'oficina!
Els que em coneixeu més sabeu que disfruto molt més de la visia a un lloc com aquest que no pas en uns grans magatzems de roba o sabates... així que hi he entrat i n'he sortit amb una llibreteta i un bolígraf, que faré servir quan no estigui connectada per retenir els meus pensaments. Us podeu creure que amb tantes com en tinc a casa, de tantes mides i colors, esperant a ser omplertes amb els meus brillants comentaris... no he tingut la previsió d'agafar-ne cap?
I és que les casualitats no existeixen...
He continuat caminant, refent el camí cap a casa. M'he trobat un parell d'escarbats (cotxes, vull dir) i he recordat el viatge a Xalapa que vam fer ara farà 19 anys amb en Panxito, la Montserrat, l'Àngels, la Marta i en Marc... Ven que mi cabaña con la luna pintaré... Contando las horas de la noche te esperaré! Aix! He decidit fer un àlbum de picasa, que us el penjo també al blog, amb tots els escarbats que pugui fotografiar.
De tornada sí que era oberta la casa de canvi: ara ja tinc força dinerons per gastar en regals que portaré per tots (bé, o no, ja ho veurem...)
Ara ja torno a ser a casa, aquesta és la pinta de la façana dels apartament on m'estic. També he fet quatre fotos de l'interior perquè sé que la mare agrairrà saber que estic molt ben instal·lada. He fet de la sala el meu quarter general perquè la connexió a internet no la puc utilitzar, de moment, des d'un altre lloc. A més, així tinc la TV davant i, si em canso de treballar...
Em sembla que ja se m'han acabat les excuses, vaig a recuperar els continguts del taller de weblogs per muntar les últimes sessions...
Ai!, ja sé què em deixava d'explicar-vos: més d'un i de dos m'han felicitat perquè Espanya ha guanyat el mundial!!! Com els puc explicar que no sé què em rellisca més, si Espanya o el futbol!?!?
Aquest matí de divendres m'he llevat ben d'hora i he estat treballant en les classes que faré aquí a León. Aquí us deixo un vídeo del que es veia per la finestra aquest matí:
L'Erika m'ha vingut a buscar per portar-me a un tianguis, un mercat setmanal de carrer, on ens hem pres una malteada (llet batuda amb gel, la nostra amb gust de guayaba)... bona, bona!
M'ha ajudat a localitzar un parell de bons llocs per anar a menjar i un súper on he comprat enciams!
A tres quarts de quatre, puntuals, l'Olga i l'Erika m'han portat al plantel Paraisos, que és l'edifici de la Universidad de León on faré les classes. Estava més nerviosa!
L'aula és menuda, no hem pogut connectar el meu portàtil però la classe ha anat molt bé (vaja, els ho hauríeu de preguntar als alumnes, oi?). Els he posat molta feina: a aquests no els torno a veure fins divendres vinent i ja em sembla que tindrem poc temps per fer tot el que hem de fer!
Ara ja sóc a casa, reviso correu, faig una mica de feineta... sopar, una mica de tele per cable i a descansar!
El meu viatge va començar ahir dimecres 14 de juliol a Barcelona, on l'Óscar em va portar a agafar l'avió que sortia a les 23.20 h (hora local) cap a la ciutat de Mèxic. Quin canvi la terminal de l'aeroport! Feia temps que no hi havia estat i anava ben perduda! Sort que anàvem amb temps!
El vol va ha estat llarg, però he pogut dormir força malgrat tenia un veí amb ganes de conversa. Per cert, ens han passat la pel·li "Com ensinistrar el teu drac" i ha estat xula.
Les cinc hores de trànsit al DF ja se m'han fet més pesades... però han passat igualment (de 5.40 h a 10.40 h hora local (amb set hores de diferència respecte a casa).
Aquest matí (aniversari de l'Àngels) he arribat a León (Guanajuato) i a l'aeroport ja m'esperaven l'Olga i l'Erika, que em sembla que seran les millors quies que podria tenir en aquesta aventura que avui comença.
M'han portat a l'apartament (dues habitacions, cuina i bany... algú s'apunta a venir?) i m'hi he pogut instal·lar. Ja podeu comptar que el primer que he fet ha estat connectar l'ordinador per llegir i contestar missatges dient que tot havia anat molt bé.
M'he trobat la nevera plena de menjar i ja he pogut fer un primer àpat (lleuger) en el que serà la meva llar les properes setmanes.
Més tard he escrit a la Leticia, la Rosa i en Chucho, a veure si podem coincidir i vaig un cap de setmana a Cuernavaca de visita. També vull passar pel DF i veure els Nava i la Martita.
A les set les meves amfitriones m'han portat a sopar a un lloc típic mexicà, però no de turistes, sinó de família (Pozole "Los Arcos", em sembla que es deia). Hem menjat un pozole molt bo, que és sopa de blat escairat, diria, amb tall i que hi pots afegir el que vulguis: enciam, ceba aguacate -res a veure amb els que podem menjar a casa!-, orenga, chile... Després han demanat uns tacos de lechón i de (ai... de què eren els altres?!) que estaven per llepar-s'hi els dits... de bons i de sucats que et queden quan hi poses la salsa de jitomate i/o de tomate!
Els he explicat a l'Olga i l'Erika la idea de fer aquest blog per a que em serveixi per anar explicant el que faig i deixo de fer (el que es pot explicar, és clar) aquests dies que seré lluny de casa i han insistit, tant sí com no, en que em fes una foto amb els cambrers (que s'han posat el barret expressament). Jo encara he insistit més en què si no sortien elles dues no es feia la foto. Aquí la teniu, la de la meva dreta és l'Olga i la de la meva esquerra és l'Erika.
Al final un dels nois (que deu ser el qui manava més) ens ha regalat un clavell a cada una i l'Olga (altra vegada insistint) m'ha fet la foto per a que la pogueu veure vosaltres.
Demà, més.
L'Àngels m'ha enviat unes fotos espectaculars de l'hort de Cal Ros... aix! Quins tomàquets (diuen que bons), quines cebes, carbassons, pebrots, mongeta tendra!
Passem a buscar a en Tonali (és aaaaalt i gran, i està adormit...) i amb ell la seva bicicleta de muntanya, que la té al taller i demà té competència (competició, vaja).
Anem a dinar a Los colorines, un lloc molt bonic (m'impressiona la cuina, amb uns recipients grans de ceràmica on fan el menjar) i la Leticia em recomana Cecina, però després se'n desdiu i finalment m'escull un Chile en nogada. Recodo haver-ne menjat fa molts anys, però puc ben dir que aquest està boníssim!
De camí fem un altre intent per parlar amb en Chucho i aquesta vegada ho aconseguim! Passem primer, doncs, per casa seva i puc veure en la persona d'en Nicolás (altra vegada) com passa el temps...
La Rosa i un amic seu se'n van a un concert aquest vespre. Intenten, del dret i del revés, convence'm per a que em quedi, que torni amb l'autobús de demà. Però jo prefereixo marxar i arribar diumenge de matinada a León.
Ahir dimecres, al matí, com quasi cada dia, vaig sortir a passejar. Em vaig deixar anar bulevard campestre enllà fins que es va acabar... i vaig agafar una oruga cap al Poliforum, perquè volia tornar a veure el parc Explora. Pensava quedar-m'hi a llegir una mica, però em vaig sentir cansada i vaig tornar aviat.
Avui qui m'ha portat a passejar ha estat en Ricado, el quart que em faltava per conèixer de l'oficina de formació internacional de la UDL. Ha estat un guia ecel·lent!
Després, entre converses interessants sobre la vida i la universitat, ens hem arribat al Parque Explora, una gran zona enmig de la ciutat, amb un museu i molts artefactes exposats en els jardins. Hi ha també un auditori davant d'un llac (ple de peixos, ànecs, oques i coloms) en el que de nit hi fan concerts.
L'Olga m'ha passat a buscar prop de les 10 h i hem anat a l'almuerzo amb el senyor rector i el seu fill, vicerector acadèmic. Ha estat un àpat informal on Don Arturo m'ha passat un qüestionari sobre Espanya, Catalunya, la vida i tot allò que si li ha ocorregut preguntar-me. Creieu-me si us dic que aquí, a l'altra banda de l'atlàntic, la manifestació del dia 10 ha tingut ressò! "¿Qué es eso que los catalanes quieren independizarse?". I jo, com he pogut, he fet d'ambaixadora de la nostra terra entre aquesta gent tan encantadora...
Després he sortit amb la idea de comprar-me unes sabates per caminar. Però he volgut baixar unes parades abans d'on hi ha la Plaza del calzado per estirar les cames. Les punxes del temple expiatori m'han picat l'ullet des de lluny i m'he desviat del camí per poder-lo veure de prop.
He passat pel costat d'un arc de triomf que tenen per aquí (una porta d'entrada a la ciutat), però no he pogut recuperar el camí de nou, així que he anat caminant, caminant, caminant... m'havia deixat el plànol de la ciutat a casa i, per tant, no m'he pogut situar. Quan ja no sabia on era, he vist un edifici verd, característic de la UDL i bingo! era l'edifici d'oficines on treballen els formació internacional. Ja situada (no on pensava que m'havien de portar les meves passes), era una mica tard i... tatxan, tatxaaaan! trobo una botiga de material escolar i de manualitats.
Ah! és que no us ho havia dit, oi? Als vespres, aprofitaré per fer-ne i deixar-los de record a la pàtria dels alebrijes (com a Atlanta, recordes Mireia?).
Quan la Martha va arribar, us ho podeu creure que em va trucar i estàvem a dos pams, d'esquenes? Tòpic de pel·lícula! Alegries, abraçades... i a partir d'allí vam xerrar, ens vam explicar la vida (part) vam menjar... i vam tornar a visitar botigues d'artesanies (em compro un barret?, quins alebrijes més xulos! primeres compres...).
A les cinc de la matinada hem agafat de nou el cotxe i hem sortit de San Miguel cap a Querétaro, on havíem quedat que deixaríem a la Martha per a que agafés un autocar cap al DF. Però el camí era una mica difícil de fer: feien obres a la carretera, plovia, encara no havia sortit el sol (era força fosc). O sigui que ens hem aturat a la porta d'una funerària (tancada) i hem descansat una mica.
Ara, a casa, miro el mapa i veig que he anat en la direcció contrària a la que volia (coses que ja passen, a la vida... i això que el mapa el duia a sobre!). 
Les meves passes (equivocades o no) m'han portat fins a un parc (em sembla que és el de los Cárcamos) on hi havia gent fent exercicis sobre la gespa, corrents, passejant amb pesos a les mans... m'hi he donat una volta i he trobat un llac. I també un hivernacle amb plantes que aquí consideraríem gegants!
Ja he tancat la documentació del Taller de weblogs. M'ha portat una mica més de feina del que volia, però n'estic satisfeta. Ara ataco el seminari de gestió de la producció, però em sembla molt que no ho podré acabar avui.
Els que em coneixeu més sabeu que disfruto molt més de la visia a un lloc com aquest que no pas en uns grans magatzems de roba o sabates... així que hi he entrat i n'he sortit amb una llibreteta i un bolígraf, que faré servir quan no estigui connectada per retenir els meus pensaments. Us podeu creure que amb tantes com en tinc a casa, de tantes mides i colors, esperant a ser omplertes amb els meus brillants comentaris... no he tingut la previsió d'agafar-ne cap?
