De dissabte 24 de juliol - si no fos per...

Avui és diumenge 25 de juliol, però escriuré sobre el llaaaaarg dissabte d'ahir.

L'Olga em va passar a buscar i vam enfilar la carretera que ens havia de portar a Sant Miguel de Allende. La pluja ens va acompanyar una part de camí, que no va ser precisament curt, tot i que aquí les distàncies es veuen diferents. Poc després de sortir la Martha va enviar un missatge que arribaria cap a les 15 h, i no cap a les 13 h, com tenia previst (cosa dels horaris dels autocars).

En arribar vam anar a esmorzar (per mi per segona vegada), enmig d'alguna trucada de feina (aix!, si no fós per...)  i vam fer la primera passejada per San Miguel. És moooolt bonic, un seguit de cases de colors terrosos i té molt i molt de turisme.

Vam visitar algunes botigues d'artesania i ens vam disposar a esperar a la Martha... que no va arribar fins al cap de més d'una hora i mitja. Mentre, refugiades als porxos de la plaça central, va ploure a bots i a barrals!

Quan la Martha va arribar, us ho podeu creure que em va trucar i estàvem a dos pams, d'esquenes? Tòpic de pel·lícula! Alegries, abraçades... i a partir d'allí vam xerrar, ens vam explicar la vida (part) vam menjar...  i vam tornar a visitar botigues d'artesanies (em compro un barret?, quins alebrijes més xulos! primeres compres...).


Al vespre hi va haver un espectacle de llums projectades sobre la catedral sobre el bicentenari: impressionant! Si trobo el vídeo per internet, en algun moment us el penjaré. De moment, aquí podeu trobar la notícia. És un muntatge de Xavier de Richemont força impressionat.

Vam anar a sopar i després més i més xerrera... al final, quan ens van tancar el restaurant vam anar al garitu que tenien, vam fer l'última copa i a ballar una mica... bé, no tothom.

A les cinc de la matinada hem agafat de nou el cotxe i hem sortit de San Miguel cap a Querétaro, on havíem quedat que deixaríem a la Martha per a que agafés un autocar cap al DF. Però el camí era una mica difícil de fer: feien obres a la carretera, plovia, encara no havia sortit el sol (era força fosc). O sigui que ens hem aturat a la porta d'una funerària (tancada) i hem descansat una mica.

Finalment, després d'intentar entrar a l'estació d'autobusos per dues vegades i fins a la tercera no aconseguir-ho, ens hem acomiadat de la Martha i hem tornat cap a casa.

Arribo amb son, sense ganes de dormir, molts bons nous records i una reflexió per anar fent...