Dissabte 17 pel matí

M'he tornat a llevar massa d'hora, encara el jetlag fa els seus efectes... quarts de set em sembla que eren. Però he tingut l'oportunitat de xatejar amb l'Inda i amb en Roger. Encara que estem lluny, us sento ben a prop!

La meva intenció d'aquest dissabte era avançar feina, però n'he fet poca perquè m'ha agafat el neguit de sortir a estirar les cames. Així que esmorzada i ben calçada, he sortit al carrer. M'he arribat al Plantel Paraísos per veure si hi sabia anar a peu i li he fet una foto. Volia canviar euros a pesos en una casa de canvi que hi ha allà mateix, però a aquella hora era tancada. Així que enfilat ves a saber quin carrer, a bon pas, i m'he deixat portar...

La part de León que he vist és com moltes de les ciutats que he conegut de Mèxic: carrers grans, llocs de tacos arreu, edificis no gaire alts, molts de cables per tot arreu... aquí els conductors són més tranquils que al DF, però per creuar un carrer més val que no busquis gaire ni semàfors ni pasos de vianants... mira quan el trànsit s'esclarrissa i passa corrents, si cal.
Quan feia mitja horeta que caminava l'avinguda (del Moral, em sembla que es diu) s'ha acabat. he pensat que era moment de girar cua i... què he vist!? Doncs un súper de productes d'oficina!

Els que em coneixeu més sabeu que disfruto molt més de la visia a un lloc com aquest que no pas en uns grans magatzems de roba o sabates... així que hi he entrat i n'he sortit amb una llibreteta i un bolígraf, que faré servir quan no estigui connectada per retenir els meus pensaments. Us podeu creure que amb tantes com en tinc a casa, de tantes mides i colors, esperant a ser omplertes amb els meus brillants comentaris... no he tingut la previsió d'agafar-ne cap?

I és que les casualitats no existeixen...

He continuat caminant, refent el camí cap a casa. M'he trobat un parell d'escarbats (cotxes, vull dir) i he recordat el viatge a Xalapa que vam fer ara farà 19 anys amb en Panxito, la Montserrat, l'Àngels, la Marta i en Marc... Ven que mi cabaña con la luna pintaré... Contando las horas de la noche te esperaré! Aix! He decidit fer un àlbum de picasa, que us el penjo també al blog, amb tots els escarbats que pugui fotografiar.

De tornada sí que era oberta la casa de canvi: ara ja tinc força dinerons per gastar en regals que portaré per tots (bé, o no, ja ho veurem...)
Ara ja torno a ser a casa, aquesta és la pinta de la façana dels apartament on m'estic. També he fet quatre fotos de l'interior perquè sé que la mare agrairrà saber que estic molt ben instal·lada. He fet de la sala el meu quarter general perquè la connexió a internet no la puc utilitzar, de moment, des d'un altre lloc. A més, així tinc la TV davant i, si em canso de treballar...

Em sembla que ja se m'han acabat les excuses, vaig a recuperar els continguts del taller de weblogs per muntar les últimes sessions...

Ai!, ja sé què em deixava d'explicar-vos: més d'un i de dos m'han felicitat perquè Espanya ha guanyat el mundial!!! Com els puc explicar que no sé què em rellisca més, si Espanya o el futbol!?!?