Dissabte 31 de juliol - Cuernavaca!

Transcric (i retoco una mica, ara que estic més descansada) el que vaig escriure ahir dissabte 31 de juliol a la terminal d'autobusos de Cuernavaca, cap a les 10 de vespre:

Estic esperant l'autobús de tornada cap a León. Dia intens, que ha començat amb la nit de son intermitent en aquests autocars tan fabulosos, de luxe, molt més còmodes que els avions, sens dubte. Una aigua i un sandvitx per esmorzar de matinada.

Arribo a Cuernavaca poc abans de les set del matí i abans de deu minuts la Leticia ja arribat a buscar-me. Em porta a esmorzar però de camí una roda abonyegada per culpa d'un forat a la carretera ens entreté. No puc deixar de recordar la nostra aventura a El Tuíto en el meu primer viatge a Mèxic.

Arribem al nostre primer destí per menjar un bufet en un espai al costat de la carretera que es presenta com un  estrany oasi: ningú diria que darrera d'aquella porta trobaríem un porxo ben gran, un jardinet, una piscina (en Panxito, que ja ha estat aquí, ja deu saber de què parlo). Durant l'àpat parlem de nosaltres, de la família, de la vida...

Havent menjat anem cap a les runes de Xochicalco. Impressionants. La Leticia em fa una demostració de l'estrany eco que se sent a la plaça, com si un ànec anés seguint les picades de mans.



Veig que el vídeo no fa justícia a l'efecte acústic... què hi farem!

Passegem, fem fotos, visitem el museu (construït ecològiment, és a dir, entenc jo, sostenible) i tornem. A mig camí ens aturem a beure un coco i després portem a arreglar la roda.

Passem a buscar a en Tonali (és aaaaalt i gran, i està adormit...) i amb ell la seva bicicleta de muntanya, que la té al taller i demà té competència (competició, vaja).

Anem a dinar a Los colorines, un lloc molt bonic (m'impressiona la cuina, amb uns recipients grans de ceràmica on fan el menjar) i la Leticia  em recomana Cecina, però després se'n desdiu i finalment m'escull un Chile en nogada. Recodo haver-ne menjat fa molts anys, però puc ben dir que aquest està boníssim!

Amb tot això no hem pogut localitzar encara en Chucho i la Rosa no se'ns ha pogut afegir perquè té un paleta a casa i encara "no se desocupa", per tant, quedem que la Leticia m'acompanyarà allà. Passem un moment a visitar l'església més antiga de Cuernavaca, que l'acaben de pintar amb colors ben llampants.

De camí fem un altre intent per parlar amb en Chucho i aquesta vegada ho aconseguim! Passem primer, doncs, per casa seva i puc veure en la persona d'en Nicolás (altra vegada) com passa el temps...

M'adono que tots aquests amics que estic retrobant aquí tenen molt bon record de la seva estada a Barcelona i de la família Massana-Molera: tots pregunten per vosaltres "qué familia más linda", com esteu, què feu, quan hi anireu...

Finalment ens arribem a Texmico, on viu la Rosa a la casa que s'ha comprat fa uns quatre anys. S'hi està fent una alberca!

Xerrem una estona, la Leti i en Tonali marxen (moltes gràcies per aquest dia tan xuli!)... se'ns escolen els minuts.

La Rosa i un amic seu se'n van a un concert aquest vespre. Intenten, del dret i del revés, convence'm per a que em quedi, que torni amb l'autobús de demà. Però jo prefereixo marxar i arribar diumenge de matinada a León.

Montserrat i Àngels, especialment: la Leticia i la Rosa estan i/o estaran connectades a l'Skype i tenen moltes ganes de parlar amb vosaltes. Ara que ja heu vist que és ben fàcil... no us ho perdeu!

Avui, a tres llars de Cuernavaca, hi ha embotits d'Argelaguer. A la meva càmera (i al blog, aviat), fotos testimoni d'aquest dia. Al meu cor, raons que la raó no entén.

I a la cara, un somrís de felicitat.