Dijous 15 de juliol - primer dia

El meu viatge va començar ahir dimecres 14 de juliol a Barcelona, on l'Óscar em va portar a agafar l'avió que sortia a les 23.20 h (hora local) cap a la ciutat de Mèxic. Quin canvi la terminal de l'aeroport! Feia temps que no hi havia estat i anava ben perduda! Sort que anàvem amb temps!

El vol va ha estat llarg, però he pogut dormir força malgrat tenia un veí amb ganes de conversa. Per cert, ens han passat la pel·li "Com ensinistrar el teu drac" i ha estat xula.

Les cinc hores de trànsit al DF ja se m'han fet més pesades... però han passat igualment (de 5.40 h a 10.40 h hora local (amb set hores de diferència respecte a casa).

Aquest matí (aniversari de l'Àngels) he arribat a León (Guanajuato) i a l'aeroport ja m'esperaven l'Olga i l'Erika, que em sembla que seran les millors quies que podria tenir en aquesta aventura que avui comença.
M'han portat a l'apartament (dues habitacions, cuina i bany... algú s'apunta a venir?) i m'hi he pogut instal·lar. Ja podeu comptar que el primer que he fet ha estat connectar l'ordinador per llegir i contestar missatges dient que tot havia anat molt bé.

M'he trobat la nevera plena de menjar i ja he pogut fer un primer àpat (lleuger) en el que serà la meva llar les properes setmanes.
Més tard he escrit a la Leticia, la Rosa i en Chucho, a veure si podem coincidir i vaig un cap de setmana a Cuernavaca de visita. També vull passar pel DF i veure els Nava i la Martita.
A les set les meves amfitriones m'han portat a sopar a un lloc típic mexicà, però no de turistes, sinó de família (Pozole "Los Arcos", em sembla que es deia). Hem menjat un pozole molt bo, que és sopa de blat escairat, diria, amb tall i que hi pots afegir el que vulguis: enciam, ceba aguacate -res a veure amb els que podem menjar a casa!-, orenga, chile... Després han demanat uns tacos de lechón i de (ai... de què eren els altres?!) que estaven per llepar-s'hi els dits... de bons i de sucats que et queden quan hi poses la salsa de jitomate i/o de tomate!

Els he explicat a l'Olga i l'Erika la idea de fer aquest blog per a que em serveixi per anar explicant el que faig i deixo de fer (el que es pot explicar, és clar) aquests dies que seré lluny de casa i han insistit, tant sí com no, en que em fes una foto amb els cambrers (que s'han posat el barret expressament). Jo encara he insistit més en què si no sortien elles dues no es feia la foto. Aquí la teniu, la de la meva dreta és l'Olga i la de la meva esquerra és l'Erika.
Al final un dels nois (que deu ser el qui manava més) ens ha regalat un clavell a cada una i l'Olga (altra vegada insistint) m'ha fet la foto per a que la pogueu veure vosaltres.
Demà, més.